Estudi-control d'aigües

Classificació dels medis de cultius:

• Generals. El més característic és l’agar glucosat de Sabouraud (AGS). S’utilitza com a medi de cultiu general i fonamentalment per realitzar la descripció morfològica característica de les colònies.
• Enriquits. S’utilitzen, especialment, en micosis sistèmiques endèmiques i per la recuperació de la fase levaduriforme. Ejemple: agar cervell-cor amb sang (BHI).
• Selectius: són medis que favoreixen el creixement dels microorganismes desitjats impedint els altres. Els components més utilitzats com agents selectius són antibacterians com el cloranfenicol, gentamicina, penicilina i estreptomicina; i també inhibidors de fongs com la cicloheximida.
• Diferencials. S’utilitzen per ajudar a la identificació del fong basat en la aparença d’aquest medi per l’addició de determinats components com, per exemple, substàncies cromògenes o indicadors de pH com el DTM.
• Especialitzats. Són medis que contenen algun component destinat aïllar a un agent concret, afavorir la identificació de certes espècies. Per exemple, agar acetat, agar patata-pastanaga.

Exemples:

• Agar Czapek Dox. S’utilitza pel cultiu de fongs sapròfits, especialment Aspergillus spp i Penicillium spp. És un medi de referència per la identificació d’Aspergillus spp.
• Agar CAN. Específic pel cultiu de l’espècie Candida.
• Agar de patata glucosa (APG). És un medi utilitzat per l’estimulació de la formació de conidies, en la preparació d’inòculs de fongs micelials i en l’estimulació de producció de pigments vermells. S’utilitza amb freqüència en microcultius per observar les característiques morfològiques.
• Agar de Staib. Agar “semillas de niger” (Guizottia abyssinica). Utilitzar per aïllar Cryptococcus spp i C. Neoformans. Aquest últim és l’únic que posseeix fenol oxidasa que el permet formar un pigment similar a la melanina a partir de l’àcid cafeico, un catecol que posseix la llavor. El cloranfenicol el converteix en un medi selectiu. Existeixen medis semisintètics que incorporen l’àcid cafeico i eviten la utilització de la llavor.
• Agar Dixon modificat. Utilitzat en el cultiu de Malassezia spp. Pot modificar-se afegint cloramfenicol o bé cloramfenicol i cicloheximida.
• Agar glucosat de Sabouraud modificat per Emmons. És el medi d’estàndard per l’aïllament, esporulació i conservació de molts fongs. El seu pH i la concentració de glucosa  afavoreixen l’esporulació.
• Agar infusió de cervell-cor. Poden utilitzar-se com medis enriquits per facilitar el creixement de C. Neoformans a partir de mostres estèrils com el LCR, amb sang o sense ella. En general, està indicat per l’aïllament d’una gran varietat de patògens, incloent llevats, fongs i bactèries com Nocardia. Enriquit amb sang, s’utilitza per l’aïllament de tots els fongs, incloent els dimòrfics. Poden afegir-se antibacteriants per convertir-lo en selectiu. En algunes ocasions també poden completar-se amb cicloheximida.
• Agar inhibidor de fongs. És un medi enriquit que conté cloramfenicol o gentamicina, però no actidiona. S’utilitza en l’aïllament de fongs sensibles a la cicloheximida, com el Cryptococcus, Zigomicets,etc, a partir de mostres contaminades. Permet el desenvolupament de la majoria de fongs i llevats.
• Agar Leeming i Notman (ALN). Utilitzat en el cultiu de Malassezia spp. Pot modificar-se afegint cloramfenicol o bé cloramfenicol i cicloheximida.
• Agar Sabouraud amb Cicloheximida i Cloramfenicol. És un medi selectiu utilitzat per l’aïllament de fongs patògens a partir de mostres molt contaminades amb fongs sapròfits i bactèries. S’utilitza fundamentalment en l’aïllament de dermatòfits i fongs dimòrfics. Inhibeix algunes espècies de fongs d’interès mèdics (Candida no Albicans, Aspergillus, Zigomicets, C. Neoformans, etc)
• Agar Trichophyton. Són set medis que s’utilitzen en la identificació d’espècies de Trichophyton basant-se en els seus requeriments nutricionals.
• Agar urea de Christensen. S’utilitza en la identificació d’alguns dermatòfits, especialment Trichophyton rubrum de Trichophyton mentagrophytes i d’alguns llevats (C. Neoformans).
• Medis cromogènics per llevats. Conté diversos substrats enzimàtics que estan units a compostos cromogènics. Molt útil per l’estudi de llevats.
• Dermatophyte test medium. Medi utitlitzar per l’aïllament de dermatòfits en mostres molt contaminades, proporcionant una identificació presuntiva. Els dermatòfits produeixen alcalinització, virant el medi de groc a vermell. Algunes bactèries i alguns fongs també poden produir alcalinització. Degut a que es tracta d’un medi colorejat, no és un medi útil per la caracterització dels pigment produïts pels dermatòfits. La cicloheximida inhibeix molts dels fongs sapròfits.